Anna Maria Janer Anglarill va néixer el 18 de desembre de 1800 a Cervera (La Segarra – Lleida – Diòcesi de Solsona), en una família de profundes conviccions cristianes. Va ser la tercera de quatre germans. A causa de la Guerra del Francès i de les seves conseqüències -fams, epidèmies, dolor- es va familiaritzar des de petita amb el sofriment humà.

Als divuit anys, va entrar a formar part de la Germandat de Caritat de l’hospital de Castelltort de Cervera. Les germanes tenien cura dels malalts i pobres de l’hospital i donaven classes i catecisme al “Real Colegio de Educandas” de la mateixa ciutat. Després de professar, va rebre els encàrrecs de mestra de novícies i de superiora.

El 1833 va esclatar la primera guerra carlina i l’hospital de Castelltort es va convertir en hospital militar. El 1836, la junta de l’hospital va expulsar les germanes. Durant un curs Anna Maria Janer va exercir de mestra al “Real Colegio de Educandas”. Després de la batalla de Gra, va marxar cap a Solsona per a posar-se a disposició de la diòcesi. La seva arribada va coincidir amb la visita de Carles de Borbó que li va demanar que coordinés els hospitals de la zona carlina. Després de consultar-ho amb les seves germanes, va accedir a aquesta petició. Es va fer càrrec dels hospitals de campanya de Solsona, Berga, la Vall d’Ora i la Boixadera. Va ser reconeguda pels combatents dels dos bàndols com la “Mare”. Acabada la primera guerra carlina, ella i tres germanes van ser fetes presoneres i van haver d’exiliar-se a l’hospital de San Josep de la Grave de Toulouse.

El 1844 va retornar a l’hospital de Cervera. Cinc anys després va passar com a directora a la Casa de Caritat o de Misericòrdia de la mateixa ciutat. Acollia nens orfes, joves discapacitats i ancians. També es donaven classes per a nens i nenes externs.

El 1859 va acceptar la petició del bisbe d’Urgell, Josep Caixal Estradé, i va establir una germandat de caritat a l’hospital de pobres malalts de la Seu d’Urgell.

El 29 de juny de 1859 Anna Maria Janer va fundar l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, dedicat a l’educació cristiana de nens i joves i a l’assistència de malalts i ancians. El 1860 el bisbe d’Urgell va aprovar les Regles i Constitucions de l’Institut. La Casa de Caritat de Cervera es va unir al nou Institut.

El 1863 va fundar personalment el col•legi de Cervera i l’hospital de Tremp. Més endavant, entre altres, el col•legi d’Oliana (1864), l’asil de Sant Andreu de Palomar (1866), i els col•legis de Llívia (1868) i de Les Avellanes (1872).
Les germanes obtenien per concurs la plaça oficial de mestra. Durant la seva vida van tenir lloc vint-i-tres fundacions.

Amb la revolució de 1868, nombroses comunitats van ser dissoltes i les germanes es varen dispersar. Entre 1874 i 1880 va ser relegada dintre del mateix Institut degut a la nova orientació que va voler donar-li un director espiritual.

El 1880 es va celebrar a Talarn el primer capítol general que la va elegir canònicament com a superiora general. El 1883 va ser elegida vicària i primera consellera general. Va passar els darrers anys de la seva vida en aquest poble lleidatà envoltada d’alumnes, de noies que es preparaven per a ser religioses i de professes joves. Va demanar morir a terra com a penitent per amor a Crist. Va morir l’11 de gener de 1885, a Talarn (Pallars Jussà – Lleida – Diòcesi d’Urgell).

...